Cornellà

Spanair, l´exemple del que mai s´ha de fer

Dissabte vint-i-vuit de gener Spanair ens va sorprendre anunciant que tancava definitivament.

Dissabte vint-i-vuit de gener Spanair ens va sorprendre anunciant que tancava definitivament. L´aerolinia va abaixar la persiana i, com a conseqüència, va deixar a terra passatgers, inversors i treballadors (4.000 aturats, segons les dades oficials), i ocasionà un forat de 400M€.

L´aposta de Spanair va ser una aposta terriblement arriscada, temerària fins i tot, ja que van intentar reflotar una aerolinia quasi morta (i amb una estructura de costos gegant) en l’any 2009, l´annus horribilis de la crisi. Tot i això, Spanair va anar funcionant amb fortes injeccions de diners públics. Ara bé, era realment lícit “invertir-los” en una empresa privada amb seriosos dubtes sobre la seva viablitat?



Personalment, sóc de l´opinió que això no hauria de ser així. Com comento, Spanair va rebre subvencions importants, sovint a fons perdut per tal d´intentar la ressuscitar-la. Això, a més de ser contrari al dret Comunitari, es antimoral. Aquest projecte va menjar-se quantitats ingents de diners, en uns temps de restricció econòmica i retallades brutals en serveis públics. Per tant, podem afirmar que no era legítim aportar diners en una aerolinia sense futur mentre es tancaven quiròfans, es reduïa transport públic i s´acomiadaven professors. Tot un exemple del què no s´ha de fer mai amb el fons de l´erari públic.

Com enunciava un amic meu, el cas de les ajudes a Spanair ha estat com anar al casino a jugar amb els diners dels altres. Ara bé, tot i la meva profunda crítica a com s´ha jugat amb els recursos de tots nosaltres, he de reconèixer que el projecte de la companyia aeria era un projecte de país, un projecte ambiciós que buscava posar l´aeroport del Prat al mapa mundial, tot intentant crear un hub de comunicacions.

En conclusió, la idea del projecte de Spanair era lloable però van fallar els mitjans d´execució. No tot s´hi val, i molt menys amb els diners públics. I és que el lema d´Spanair era perfecte: “la de tots”, i amb molta raó ja que en una petita part era de tots els contribuents d´aquest país…

Adrià Garcia

Secretari de Formació.